Finalistes Vila de Pedreguer edició 2019

"Captura de situacions fugaces (instant decisiu) basant-se en la juxtaposició mitjançant el color i la línia, utilitzant els elements urbans i les persones com a base. Una situació de camuflatge urbà amb el qual intente produir una reacció sobre l'observador, creant un efecte visual i estrany sobre la fotografia i el qual es va revelant a poc a poc."

SOBRE L'AUTOR:

Nascut a Orihuela en 1980 (Alacant), amb estudis en Arquitectura i resident actualment a Barcelona. Porta més de 15 anys interessat en la fotografia, dels quals els dos últims anys ha completat la seua formació realitzant alguns cursos, estudiant a altres fotògrafs i comprant llibres.

@aantonio_ga

"Article 47 de la Constitució Espanyola:
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interés general per a impedir l'especulació."

"Apuntar-se a les finestres, en aquest cas a les de les cafeteries, sempre ha sigut una injecció d'adrenalina amb un toc de curiositat. Vaig triar aquestes 3 fotos perquè en fer-les les reaccions dels protagonistes van ser diferents: la jove va somriure, la parella es va enfadar una mica, i la senyora major es va sorprendre sense perdre el componiment. En aquest cas m'agrada molt el contacte visual amb els subjectes i el joc amb els cristalls."

SOBRE L'AUTORA:

@martina_smile19

"Tots els anys el centre de Madrid s'ompli de peülles per a recordar el passat de la ciutat a través de la transhumància. Aquesta obstinació per retornar l'espai urbà als quals una vegada van ser els seus habitants habituals em fa veure moltes similituds entre els embossos de vehicles i els “embossos” de borregos. Per un dia el quilòmetre 0 de la Porta del Sol torna a ser Cañada Real i els que manen són els pastors."

SOBRE L'AUTORA:

@martina_smile19

"El barret és una peça que, si és ben triada, dota al subjecte d'elegància i molta personalitat. És a més enormement fotogènic, perquè pot fer que una foto semble atemporal. Hi ha moltíssim arxiu de fotografies d'èpoques passades de grans mestres on els barrets apareixen pertot arreu. Per això personalment em solen cridar tant l'atenció i em vaig decidir a plasmar-ho en una sèrie."

SOBRE L'AUTOR:

@nacho_varela_photo

"Ser capaç d'agrupar persones en el flux constant de la multitud suposa per a mi un repte i em proporciona, quan l'aconseguisc, molta satisfacció. "Walkers" representa la diversitat de caminants que transiten pels carrers i com per les seues indumentàries compartides podem endevinar d'on vénen, què fan i on van."

SOBRE L'AUTOR:

@nacho_varela_photo

"L'ús dels mòbils i internet ens ha creat una falsa sensació d'estar "connectats". La realitat, no obstant això, és que cada vegada estem més desconnectats del que passa al nostre voltant i del quotidià, cosa que és, si més no, irònica...
Les fotografies estan realitzades a València, des de l'alt de les Torres de Serrans."

SOBRE L'AUTOR:

@jaume_torres_81

"La festa d'Atienza commemora un fet històric ocorregut fa més de 850 anys, en 1162, quan Alfons VIII, sent encara un xiquet, era rei de Castella i el seu oncle, Ferran II de Lleó, pressionava política i militarment aprofitant-se de la situació de minoria d'edat d'Alfonso i fer-se amb la corona castellana. Les famílies nobiliàries més importants de l'època, la dels Lara i la dels Castro, prestaven el seu suport de manera enfrontada a la causa d'Alfonso (els Lara) i a la causa lleonesa (els Castro). La primera d'elles va conduir al jove rei castellà fins a Atienza i li va resguardar després de les seues muralles. Les tropes pro-lleoneses van sotmetre llavors a la vila a un setge, que es va prolongar en el temps, fins que el matí de Pentecosta de 1162, la confraria de traginers existent llavors en Atienza va idear un estratagema per a solucionar la situació: van demanar permís per a travessar el setge simulant realitzar una romeria a la pròxima ermita de la Verge de l'Estrela i allò va servir de distracció a les tropes lleoneses. Mentrestant, les cavalleries més veloces van conduir al rei xiquet fins a Àvila. D'aquesta manera Alfons VIII va poder conservar la corona castellana independent de la de Lleó.
Aquella gesta va suposar el començament de la festa, organitzada actualment pels hereus d'aqueixa confraria de traginers, la Confraria de la Santíssima Trinidad. Aquesta conserva documentació que acredita la seua presència des del segle XII i es conserven els seus llibres d'acords i comptes des de 1679."

SOBRE L'AUTOR:

www.javierarcenillas.com

"La imatge dels intocables dormint per les urbs de Kolkata cada nit esglaia i espanta. Un terç de la població d'aquesta ciutat índia habita als carrers i cada dia un mantell humà emplena les cantonades i l'asfalt de famílies senceres que pernocten en el fred i mullat sòl al costat de les rates, els corbs i el fem, on els dorments descansen profundament en el matalàs d'asfalt."

SOBRE L'AUTOR:

www.javierarcenillas.com

"Dels meus passejos amb càmera en mà pels carrers del centre de Madrid, he rescatat aquesta sèrie de “bars”."

SOBRE L'AUTOR:

És membre de l'Agrupació Fotogràfica de Guadalajara (AFGU).
També està associat al Confederació Espanyola de Fotografia amb la distinció de MCEF (Maestro CEF).

juanluys.

juanluysoy

"Fotos preses a Tànger, Essaouira i Chefchaouen fan aquesta sèrie del Marroc."

SOBRE L'AUTOR:

És membre de l'Agrupació Fotogràfica de Guadalajara (AFGU).
També està associat al Confederació Espanyola de Fotografia amb la distinció de MCEF (Maestro CEF).

juanluys.

juanluysoy

"Vestides d'asfalt, obstinades que els seus abillaments conjunyisquen amb la ciutat. O pot ser que siga a l'inrevés? És potser l'urbs la que es fixa en els seus habitants i tracta d'imitar-les? Qui sap. Al cap i a la fi, Madrid és també del gènere femení: mare, amant, germana, filla i a vegades, per què no, dona fatal.
No importa qui copie a qui. Siga com siga, els fotògrafs de carrer continuarem assistint hipnotitzats a aquest joc d'espills i imitacions, tan seduïts per la ciutat com pels seus vianants."

SOBRE L'AUTOR:

Leandro Herrero Mejías (Madrid, 1968) és un aficionat tardà a la fotografia. Ha estudiat en diversos tallers i ha absorbit tot el que ha pogut de les conferències a les quals ha assistit i dels llibres que han caigut a les seues mans. Ha practicat diversos gèneres a la cerca de, cridem-li, la seua identitat fotogràfica. I li agrada usar per a això qualsevol objecte proveït d'una lent: càmeres rèflex, sense espill, compactes, mòbils… I en aqueixa cerca gràfica, fa uns anys que es va topar amb la foto de carrer i ací es va quedar, enganxat (sembla que sense remei).
Ha sigut premiat en alguns concursos fotogràfics. I alimenta amb freqüència regular dues galeries en Instagram. També llisca de tant en tant alguna foto en Facebook.

@leandro_he_me

@el_otro_leandro

Leandro Herrero

"Sèrie composta per tres fotografies en blanc i negre on es mostra la vida rural i l'arquitectura d'un típic poble tradicional xinés."

SOBRE L'AUTOR:

www.luismariabarrio.com

"Transeünts passejant pel Carrer Major d'Alcalá de Henares, façana Casa de Cervantes."

SOBRE L'AUTORA:

Sòcia de l'Agrupació Fotogràfica de Guadalajara (AFGU).

marsanzbernal

@marsanzbernal

mar.sanzbernal

"París, La Ville Lumière, té un encant especial, una atmosfera que convida a perdre's per les seues avingudes, bulevards, places, carrers... a explorar cada racó.
Passejar per la riba del Sena, admirar la imponent Torre Eiffel des de mil llocs diferents, captar la ciutat des de la Basílica del *Sacré-Coeur, perdre's pel bohemi barri de Montmartre ... és tot una delícia per als sentits. A més, vaig tindre la sort de veure la catedral de Notre-Dame poc abans que fóra devastada per les flames.
París va ser el punt final (o seguit, qui sap...) d'un projecte personal que vaig anomenar #12mesos12viatges, en el qual he visitat diverses ciutats europees i del qual he aprés molt: cultura, història, llengua, sociologia, sociabilitat... però sobretot, que viatjar és viure i viure és viatjar. Visquem, viatgem!"

SOBRE L'AUTOR:

@miguel_castells

"Les ciutats no són grises, perquè sota el seu cel tenyit pel fum de les ximeneres i la pol·lució ens trobem una realitat repleta de color: la seua gent, els carrers, les seues llums...
Els espais urbans es presenten davant nosaltres amb una gran varietat de matisos, llums i ombres, només hem de saber mirar i és per això, que en moltes de l'eixides fotogràfiques que realitze m'entotsole en aqueixa cerca cromàtica que m'ofereixen els carrers.
Aquestes tres escenes urbanes de la sèrie són fruit d'aqueixa indagació de carrer famolenca de color i totes elles estan realitzades a la ciutat de Madrid."

SOBRE L'AUTORA:

Aficionada i apassionada de la fotografia especialment de la fotografia de carrer.
Actualment està en procés de crear la seua web.

@moni_murillo_street

monimurillophoto

"Tant la meua família com la meua ciutat de naixement, afonen les seues arrels en la cultura musulmana.
Des de ben primerenca edat vaig poder recórrer i gaudir d'un dèdal de carrerons que semblaven traçades a l'atzar.
He tingut la sort de viatjar per bastants països de cultura musulmana, i en tots ells m'he sentit “com a casa”. Tot em sembla pròxim: carrers, rostres, olors, sabors,… Tot em retorna a la meua infantesa, a la plaça on vaig nàixer, a les teulades que veia des de la meua finestra.
Aquesta col·lecció és una mostra d'un treball més ampli, realitzat en 2019, durant el meu últim viatge al Marroc, mentre recorria el país per carretera, coneixent els seus pobles, rondant per les seues ciutats.
El porfolio es compon d'escenes quotidianes de la vida dels magrebins en entorns urbans diferents, des dels ravals de grans ciutats fins a les medines de xicotetes poblacions (Marrakech, Casablanca, Rabat, Tánger, Essaouira, …).
Espere poder traslladar-vos una mínima part de les emocions que vaig sentir."

SOBRE L'AUTOR:

https://misciudadesinvisibles.wordpress.com/las-ciudades-invisibles/