"Els animals de treball gairebé han desaparegut de les ciutats europees. És clar, els gossos són omnipresents, però els cavalls són poc comuns. El Caire encara els té, i no és poc freqüent trobar parades, i es fixen a la ciutat. Al barri de Giza, fins i tot es poden trobar camells. Animals i homes es barregen, compartint dificultats i alegries, treballant braç a braç."
"Durant l'última dècada, els activistes han criticat les joguines i els vestits de princesa per tenir un efecte negatiu sobre les noies, suposadament suggereixen que l'actiu més valuós d'una noia és la seva bellesa, que anima una preocupació insana per l'aparença física. No obstant això, a tot el món, el somni de la princesa s'està fent fort, com demostren aquests exemples del nord d'Àfrica, Europa i Amèrica Llatina. I saps què? ... M'encanten les princeses del carrer!"
"L'ala est del Museu Príncep Felip de València ofereix un espectacle d'ombres i reflexos que es projecten en la piscina adjacent, i que són generades per les columnes de l'edifici, pel pont de l’Assut de l’Or i per l'edifici confrontant de l'Àgora. Aquestes ombres són molt diferents en funció de l'hora del matí i de l'estació de l'any, depenent de la posició del sol. Nombroses persones passegen despreocupades realitzant les seues activitats quotidianes, alienes a la bellesa de l'entorn i al fet que, inconscientment, també formen part d'aquest."
"Llegir el periòdic en una taverna sorollosa de Malasaña o assegut en una vorada en una plaça de Roma. Devorar un llibre d'amor assegut en un portal de la GapVia. Són persones absortes entre lletres que es mostren alienes a la bullícia del carrer i als objectius de fotògrafs curiosos que els observen."
"El paraigua és un objecte tan fotogènic que mereix sempre la pena banyar-se i eixir al carrer a buscar-los. La pluja dota sempre a les fotografies d'un aire melancòlic i aquest es fa encara més evident si aconseguim incloure en ella a alguna persona solitària caminant sota el seu paraigua."
"Lovers són tres històries de tres amors diferents. Els amants nocturns a l'eixida d'un bar a Madrid, la història d'una parella que passeja distant en el pont de Dom Luís i el passeig de la mà gaudint d'una vesprada d'estiu."
"Visitant una exposició del Museu d'Art Contemporani de Vigo, on els espais de llum i color creen una il·lusió òptica, he afegit la interacció dels visitants per a donar un altre sentit i contar una història."
"Després de la falsa cuirassa de cristall, la llum dibuixa gestos íntims: intuïcions inesperades, poses perdudes, expressions transparents… il·luminades pel sol d'hivern."
"L'espai arquitectònic és el medi físic on se situen els cossos dins de les estructures edificades. Aquests espais, a vegades, es troben poc freqüentats i es converteixen en espais solitaris. Aquesta és la soledat, tant de l'espai com del visitant, que es representa en aquestes imatges. Ací, la limitada presència humana genera un contrast visual (formes corbes-línies rectes i conceptual (biològic-inert) genera una tensió visual que atrau i, alhora, inquieta a l'espectador."
"Sèrie de fotografies obtingudes durant la visita a l'exposició retrospectiva “Untold Stories” de Peter Lindbergh a La Corunya. Mentre la gent mirava absorta les meravelloses fotos de gran format de Lindbergh, aprofitava per a passejar a la seua esquena i observar la combinació que oferia la gent i les fotografies. I en aqueixos moments d'observació, prendre aquestes instantànies…"
"El carrer vist amb un biaix femení, per a descobrir a dones de diferents generacions, raça i condició social, que comparteixen una mirada forta, a vegades còmplice. Cadascuna explicant-nos a la seua manera una història, que jo endevine de superació i llance davant una vida que, en massa ocasions, es fa una mica més complexa per a nosaltres."
"De la infància es guarden molts records, molts. Sempre he relacionat els tractors o mules mecàniques amb els seus propietaris. Els recorde amb sobrepés, ‘grossos’ els deia sent una criatura. I, Els havien que la marca dels tractors que conduïen era ‘Goldoni’ i em feia molta gràcia, així que la usava per a ser cruel amb els meus companys de classe... Hui he deixat de ser cruel encara que recupere aquesta paraula, en to anàleg, per a titular el meu arxiu fotogràfic."
"Ens relaten contes de sabates de cristall i carrosses que es tornen carabasses. Els desitjos es transformen amb la nit, amb la foscor. Ens espanten amb éssers que habiten les ombres i ens encega la por. No ens parlen de les heroïnes que s'atreveixen a abandonar la seguretat del dia per a convertir-se en el que necessitem, llums en les nostres nits. Guies que ens permeten avançar en les nostres pors infonent-nos confiança perquè, a poc a poc, ens alliberen i puguen alegrar-se en observar en silenci, ja apagades, com caminem… a l'ombra dels fanals."